EDITORIAL
Hem començat amb un concert solidari. Colum Glendon amb cançons populars irlandeses i
Harry Azzis amb cançons xilenes. Una bonica festa a Vilalba dels Arcs, Terra Alta Tarragona.
Totes les persones que van acudir van ser molt generoses i gràcies a elles hem pogut enviar
els diners necessaris per comprar els materials mes imprescindibles per a la guarderia de
Gandhinagar. Es va parlar una mica del programa “Nilgiri Problem” que s'ha tancat en el mes
d'Agost 2010 i vam poder veure tot un reportatge fotogràfic del desenvolupament del
programa.
Francisco ens va oferir una sessió de cokteleria boníssima, mojitos cubans, els nens i molts
altres també vam assaborir el gust de la llima, l'herba bona i el sucre en forma de mojito
sense alcohol que ens va encantar…us convidem a provar-ho.
Des de l'Editorial agraïm a Colum Joe amb les seves històries de gitanos i prats verds que
s'apropen al mar, la seva guitarra i la
boira de la seva illa i a Harry per
a dia ens marca.A Índia al final d'un programa se n’han creat uns altres, “Nilgiri Problem” dóna pas a “Nice Gandhinagar” (“Gandhinagar posa'tmaca”), a “Nice” (“Maca”) i a“Rockme” (Bressa’m), aquests tresprojectes que ens fan pensar constantment a Índia.
“Nice Gandhinagar” és un projecte perquè es mantinguin en ordre i netes els carrers de
Gandhinagar, d'aquesta manera, conscienciant a les persones que viuen en aquest llogaret
que les escombraries no es tirin pels vessants de les muntanyes, que s'usin els contenidors
d'escombraries (esta pendent demanar al regidor principal de l'ajuntament de Ooty Collector
muntanyes Nilgiri d'acumulació de plàstics i bricks, hi ha moltes associacions en tots els
Nilgiri ocupades en aquest tema. És Purna informa als habitants de Gandhinagar del problema
que porta el tirar els desaprofitaments fora de les cases, ja que a la deixalleria orgànica
acudeixen gossos de carrer, rates i altres animals a la recerca d’aliment, i aquests animals
comporten malalties que poden ser contagiades als éssers humans a través de mossegades i
esgarrapades. També es parlo sobre la neteja de l'interior de les cases de Gandhinagar. Per
poder netejar i desinfectar es necessiten productes, que pel seu preu la majoria dels
habitants de l’aldea no poden comprar-los, un oli essencial d'eucaliptus val 60 rupies índies,
però un quilo de patates al mercat municipal val 10 rupies, com 15 rupies un quilo de
tomàquets, les cebes i els alls mes o menys… amb el preu d'un oli essencial d'eucaliptus
poden omplir la cistella de la compra diària, per aquesta raó ens responsabilitzem a repartir
cada dos mesos una ampolla de 1l. de producte desinfectant natural (compost per citronela,
citronora, eucaliptus i càmfora) per família, també una ampolla d'oli essencial d'eucaliptus per
família, i els informem de com usar-ho, no solament per al mal de cap, com opinen ells, si no
com a depurador de l'ambient en forma de vaporizador amb aigua, per a les robes i la casa,
ja que és un molt eficaç viricida i bactericida.
“Nice”, és la proposta que vam fer a les dones de Gandhinagar el dia que celebrem la festa
per haver finalitzat la reparació de les casa més danyades del l ‘aldea, entre cafè amb llet
calentet i galetes, els vam proposar que s'associessin, que creessin una associació de dones
on poder ajudar-se i tenir força, ja que les dones són les que lluiten i moltes d'elles fan que
les família surtin a flotació amb el seu treball i obstinació, ja que l'alcoholisme masculí abunda
en més d'una llar. El fet d'associar-se els donarà autoestima i protecció, nosaltres els
ajudarem tant com puguem estudiant els seus problemes i intentant ser un canal perquè elles
mateixes puguin solucionar-los. Totes són tan maques, que el nom mes apropiat per al
projecte és “MACA”.
I “BRESSA’M” són mes d'una vintenade nens de 2 a 4 anys, fills de
de fums… Saras Truth que és una associació seguidora de Ramakrisna i Suami Vivekananda, i és la que va crear la guarderia per a mares camperoles, està negociant per poder trobar un espai millor i
amb mes seguretat per als nens, nosaltres des d'És Purna ens comprometem a colClaborar en la construcció d'una guarderia, dissenyada per un arquitecte i amb els mitjans de seguretat
necessaris perquè els nens no corrin cap perill. El projecte “Rockme”. Necessita padrins
padrines per a aquests nens i el seu benestar en el Jardí d'infància, si algú s'anima tenim una
bona llista de preciosos petits/tes tot esperant un padrí-padrina, que el bressoli..
El nostre compte és
2013 0394 60 0200719553 CAIXA DE CATALUNYA
Si esteu interessats en aquest projecte podeu enviar un e-mail a Maite Subirats que és la
persona encarregada
 |
| Maite Subirats , vestida de color fucsia amb les famílies |
I una família amb una nena amb paràlisi cerebral, té cinc anys, es diu S. SANDHIYA
BHARADHI els seus pares, persones molt joves, treballadors del camp, pares d'un altre petit
que acudeix a la guarderia Saras, ens van demanar ajuda per suportar les despeses en medicaments i material que la nena necessita, a Índia els medicaments s'han de comprar, ja que no existeix el que nosaltres entenem per Seguretat Social. La nena no controla el pipi, ni les deposicions, seria d'una gran ajuda poder tenir gases rentables i quadrants de plàstic. Ellscom les tres ancianes de Gandhinagar, que viuen soles, la mes anciana gairebé no veu,dubtem que mengi prou…tres vídues…sense fills, això és alguna cosa molt trista i hem de pensar com actuar, elles solament ens demanen, ens miren i ploren, creiem que són en si un altre projecte, a Nadal intentarem veure que és el que podem fer, tota la vostra ajuda és benvinguda, tant econòmica, com en materials, com en idees, donar-nos una mà…
Butlletí 10
Setembre 2010
LA VACA ÍNDIA (continuació)
Nodrir. És una bonica paraula. Tot el que existeix al planeta necessita nutrició. Hi ha diferents
formes de nodrir, perquè hi ha diferents necessitats. Hi ha llocs en aquest preciós planeta
blau on la necessitat és gairebé extrema, continuen morint nens/nenes de gana… quan escric
això no estic intentant estovar cors, és un pensament intern que em dic a la meva mateixa,
com les nacions desenvolupades poden permetre-ho. Gana. Fred. Tristesa.
Aquest últim viatge a Índia m'ha obert els ulls a una realitat, davant la qual m'he quedat
sorpresa, Índia és solidària, a Índia hi ha multitud d'associacions dedicades a colClaborar, a
oferir ajuda, en pla econòmic, en informació, en consol… com en tots els llocs del món també
hi ha associacions que no colClaboren en gens, que… però nosaltres ens hem trobat amb
veritables nodrisses, algunes amb molt pocs mitjans però amb una gran bondat i unes grans
fonts d'energia positiva, unes altresamb mes mitjans.
El nostre projecte principal“ESCOLARITZACIÓ PURNA”, s'hasolidificat, deu nens/nenes, alguns han viscut al carrer, uns altres al’aldea de Gandhinagar, acudiran al mes de Gener a un preciós colClegi,
entre plantacions de té, entre bosc i horitzons retallats per les Muntanyes Blaves, és CHAMRAJ SCHOOL, una escola de primària i secundària, apensió completa, bons llits, robaneta, menjar quatre vegades al dia,
menjar equilibrat sota el règim hindú(és una escola hinduista), mestresdelicats i persones molt intelCligents portant el pes de les escoles. Vam tenir la sort de conèixer al director i al secretari. Després de diverses entrevistes i de presentar el curriculum dels nens, els van admetre. Durant els cinc dies de la setmana els nens estaran en el colClegi a pensió completa, tenen llocs per fer els seus deures, esport, teatre i vida social entre ells, els caps de setmana tornen amb lesseves famílies, a les seus aldees, un autocar de CHAMRAJ SCHOOL, els recull i els porta.
CHAMRAJ SCHOOL. És una escola per a nens nenes sense mitjans, és una associació creada
pels amos de la plantació de té “CHAMRAJ KORAKUNDHA”, per donar oportunitat d'educació
fins als 18 anys als fills filles dels seus treballadors del té, però també han obert les seves
portes per als nostres nens.
En el despatx del director de CHAMRAJ SCHOOL, es podia veure una fotografia de Mahatma
Gandhi, i un dibuix de la deessa Sarasvathi, la intelCligència, una altra virtut de la Mare.
Nodrir, una acció femenina.
I amb aquesta fotografia de CHAMRAJ SCHOOL us dic gràcies una altra vegada per les
vostres mostres d'amor desinteressat, que la Mare continuï cuinant el millor per tots
vosaltres.
Teresa Llop Navarro
PER ALS MÉS PETITS
LA HISTÒRIA DE HANUMAN
Qui li ha fet això al meu fill?, -va cridar desesperat cap al cel- esperant trobar alguna
resposta. El semidéu del vent estava furiós i va llançar forts vents i tempestes al voltant del
món, fins que de sobte, un dia l'aire es va detenir.
Jo faré que l'aire es detingui, i deixi de córrer a tot arreu, fins que el meu petit Hanuman respiri
una altra vegada!, -va dir Vayu.
Això era realment greu per a tothom. Les plantes, els animals i la gent, ràpidament van
començar a sentir-se molt febles, es desmaiaven i morien, perquè no tenien aire per
respirar.
Quan Indra, el semidéu dels trons i llampecs va veure tot el que estava succeint al món, es va sentir molt trist.
La ira és alguna cosa terrible -va dir- res d'això hagués passat si jo no m'hagués enfadat.
Llavors els semidéus van prometre retornar-li la vida a Hanuman. Van dir també, que quan ell creixés, tindria més poders màgics, que podria ser tan gran o tan petit com volgués, que la seva cua seria màgica i podria volar pels cels, que lideraria un exèrcit de micos i viuria tot el temps que ell desitgés. Els rajos i els trons mai més podran fer-li mal, -va dir Indra- El foc mai podrà tocar-ho, -va dir el Sol-. Haig de demanar-li a Vayu que em perdoni.
Recopilat per Divya Chaksu
VOLUNTARIAT
Vaig començar com a voluntària als 16 anys, era i encara ara, sóc molt jove. Però continuo
creient en el què faig i el perquè.
Durant aquests quatre anys, la meva tasca juntament amb altres voluntàries, ha sigut d'oferir
un reforç escolar a infants i joves amb situacions difícils tant familiars com escolars; sovint,
eren denominats "amb risc d'exclusió social" però des de fa un temps, fent la meva tasca de
voluntària, m'he volgut desmarcar de classificacions innecessàries.
Voluntariat, què és? Simplement he tingut un intercanvi entre persones, tothom tenim
mancances i crec que l'únic punt d'afrontament prové de l'intercanvi interpersonal. Per a mi,
ser voluntària no representa exercir la meva possible situació més favorable sobre algú altre,
sinó tractar amb individus, no en casos ni en classificacions. El fet de poder ajudar perquè si,
perquè em ve de gust, considero que permet igualar a les persones, perquè de fet, tot és una
ajuda quotidiana però en diferents marcs. Penso en aquell home que surt de comprar amb
bosses i el carro i ha de pujar les escales.
Perquè, sense raó prèvia, la gent s'ofereix -alguns- a donar un cop de mà? Doncs perquè
AJUDAR i tindre aquest sentiment d'empatia és innat. Per això, quan em pregunten: perquè
ets voluntària? Responc: Tu també ho ets però encara no te'n has adonat.
La tasca com a voluntària permet comprendre la situació actual, poder entendre't a tu
mateixa sense perdre de vista el propi entorn, el tot, el que ens influencia diàriament. De
mica en mica, vaig aprenent. I el fet de tindre diferents experiències com a voluntària em
permet obtenir un enriquiment emocional i intelClectual que no pots torbar a cap altre lloc,
només compartint el que ets amb els altres i els altres a tu.
Anna Maria Pascó i Boltà
Butlletí 10
Setembre 2010
nova adressa de correu electrònic: vinatahouse@hotmail.com
