QUE FEM…
Butlletí 9 Juny 2010
EDITORIAL
A l"Índia, quan un treball s'ha acabat i tot ha estat favorable, la idea s'ha materialitzat i
sobre els fonaments del pensament ha nascut una construcció règia i consistent,
s'oferix un ritual d'agraïment a Déu. Ghe, palets de sàndal i una multitud de sons que
desperten als Deves del foc (àngels del foc). Les cendres dels palets de sàndal i el
ghe serveixen per a pintar al front un punt... un chakra que regeix el pensament, es
diu en cercles secrets, que en aquest punt està el Mestre Interior de cadascun,
assegut en un tron d'or, tot esperant ser escoltat.
El nostre projecte com el nostre nom indica va començar sent una espurna d'un foc
central. Aquesta petita espurna ens feia entendre que la pobresa només es podia
trencar mitjançant una educació apropiada on els nens mes desfavorits de les muntanyes Nilgiri tinguessin l'oportunitat d'anar a l'escola. Normalment, quan anomenem les
Nilgiri se'ns presenten les imatges blaves de unes muntanyes màgiques on l'esplendor sembla que estigui sota de cada pedra entre la malesa flotant sobre les fulles del te o als
pètals dels estranys lliris que creixen silvestres als llosc mes insòlits.
Al principi del segle els anglesos van establir-se en aquestes muntanyes, van desforestar una part de les seves vessants i van plantar te, ja que els hi va semblar que el clima era propici per a aquest cultiu. També van plantar eucaliptus donant al paisatge una estranya mescla d'orient i occident.
Actualment, com van fer al segle passat els anglesos, els autòctons indis del sud
pugen a les muntanyes a passar uns dies de descans i refrescar-se amb les boires i
pluges de la ciutat de Ooty, a passar nits de noces a les habitacions dels hotels i a
pujar al monte Doddabetta i mirar les valls o a gaudir d'una tarda fresca navegant en
petites barques pel màgic llac on els nenúfars s'obren mirant al sol.
Però darrera el turisme arriben a les muntanyes mendicants de diferents llocs, ja que
el turisme representa un gran atractiu econòmic, i s'afegeixen a la pobresa que ja de
per sí la muntanya conté, i que està integrada per les més de cinc tribus que viuen en
el territori comprés des del vall de Mysore fins al pic més alt de les Nilgiri. Aquestes
tribus en la actualitat viuen en estat tribal cases de palla, d'adob, sense cases, amb
escolarització mínima per als seus fills, etc... Hi ha associacions que estan treballant
per al desenvolupament d'aquestes tribus.
Ens trobem també amb famílies pobres de camperols del te, o dels cultius
d'hortalisses. Els mitjans econòmics d'aquestes famílies són molt precaris.
Hi ha famílies que estan en la actualitat vivint al carrer en diferents llocs de la ciutat
com hipòdroms, camps de criquet, etc). Aquestes famílies porten nens que són
utilitzats per a mendicar perquè és l'únic ingrés amb el que poden contar per a la
seva subsistència diària.
Hem trobat famílies de mendicants on els nens van a l'escola. Alguns a escoles
municipals i altres a escoles dirigides per musulmans, sobretot gitanos que viuen del
reciclatge d'escombraries.
A mida que hem anat visitant les muntanyes, hem anat trobant nens de famílies molt
desfavorides, alguns van a l'escola i altres de curta edat, fan petits treballs per al
manteniment econòmic de la família.
El nostre projecte pretén donar escolarització i mantindre a les escoles a nens de famílies
desfavorides econòmicament, camperols, gent de les aldees,i com
no, continuar fent esforços per intentar escolaritzar a nens mendicants. Quan plantegem
escolaritzar nens mendicants els nostres amics de la ciutat d'Ooty es posen les mans al cap i exclamen “esteu bojos”, això és impossible, però nosaltres creiem en que la nostra bogeria pot transformar-se en una oportunitat per algun nen/nena que viu al carrer i al que
mai ningú li ha obert la porta d'una vida diferent.
Paral·lelament a aquest projecte i arran d'un gran desastre provocat per un segon
monsó, va arribar a nosaltres una crida d'ajut, Ens van cridar per telèfon “per favor
ajuda'ns”. Hi ha més de 300 persones que s'han quedat sense casa parcialment o que
les seves cases corren perill. I d'allí va néixer el nostre projecte Nilgiri problem. Hem
recaudat diners i amb aquest diners hem distribuït aliments per a cobrir les
necessitats d'un mes a les persones que ho han necessitat, hem repartit eines de
primera necessitat (mantes, cubells, etc) hem arreglat ja 10 cases, una guarderia i
actualment anem per la casa dotze. Hem construït un mur de contenció per a protegir
a l'aldea de Gandinagar (a la que pertanyen les cases i la guarderia), situada a les
vessants de la muntanya, de successius monsons.
Actualment també, amb l'ajuda de tots, estem mantenint a l'escola quatre nenes i un
nen .
Nosaltres, els components de “És Purna”, ens hem pintat el front amb les cendres del
ritual, els nens/as de Gandinagar ja poden anar a la guarderia, que encara que buida,
ja no els entra ni l'aigua ni el fred. Al mes de juliol condicionarem la guarderia,
perquè els nens/as tinguin comoditat i una alimentació i educació adequada per a la
seva edat i el seu desenvolupament tant físic com intel·lectual.
Nosaltres viatjarem a la nostra estimada Índia el dia 17 d'aquest mes, si ho desitgeu
podeu venir, compartirem casa, menjar, feina i molt amor.
Butlletí 9
Juny 2010
QUÉ ES I QUÈ ENS APORTA LA PEDAGOGIA HOLÍSTICA
El tot és més que la suma de les seves parts.
L'holisme emfatitza la importància del tot i dona importància a
la interdependència d'aquestes Aristòtil(1045aD).
Alguns teòrics, com Gardner (1999), Perkins (1992), i Wiggins i McTighe (1998),
subratllen la importància vital de l'aprenentatge reflexiu i de l'establiment de
connexions dintre d'una pedagogia de la comprensió.
Existeixen diverses teories de l'aprenentatge que podrien sustentar una educació amb
perspectiva holística: La teoria de las intel·ligències múltiples Gardner, la pedagogia
crítica de Freire, així como també les contribucions de Kincheloe a la mateixa, etc.
«aprendre és un proces que implica molts nivells de la consciència humana
como l'afectiu, el físic, el social i l'espiritual, depassant per complert lo
purament cognitiu i memorístic”
Dalai Lama també ens transmet la seva visió holística de la vida per a ser feliç i
afegeix que els estudiants haurien d'entendre que tot està entrellaçat: coses,
persones, animals, plantes, tota la matèria, tota la consciència, les ments, les
pensaments, el temps i l'espai.
S'hauria de transmetre als alumnes la comprensió de que existeix una
dependència mútua entre tot lo que existeix a l'univers.
Són moltes les coses que hem perdut amb l'anomenada civilització racional (entendre
els múltiples llenguatges del nostre món animal, vegetal i el dels planetes...).
Panikkar afirma que:”no vivim sobre la terra, sinó amb la terra”.
La nostra cultura capitalista ha pretès trencar aquesta unió i ha tractat l'espiritualitat
com si fóra un dogma o una religió coercitiva i aquest concepte és totalment erroni, ja
que l'espiritualitat o la transcendència és quelcom que portem dintre i dóna sentit a la
nostra vida.
Partint d'aquesta premissa ens anem a endinsar en les múltiples possibilitats que
podem tenir per a educar als nostres fills des dels primers dies de vida. Per a això,
hem de partir de l'educació sensorial (vista, oïda, gust, olfacte, tacte i cinestèsia).
Sabem que alguns òrgans sensorials del nadó es desenvolupen ja en l'úter matern per
la qual cosa es fa necessari oferir-li des que neix, múltiples propostes sensorials.
Encara que ens sembli rar, hi ha estudis que demostren que els nadons són uns grans
investigadors i es pot perdre aquest afany de coneixement progressiu, si els adults no
els motivem i els estimulem perpetualment, ja que les seves cèl·lules neuronals estan
en la seva millor fase de creixement i totalment obertes al coneixement.
Als nadons els encanta observar el seu al voltant i se centren en formes senzilles
contrastades en blanc i negre. Un tauler de joc de dames, un cobertor a quadres o un
simple dibuix fet per nosaltres de quadres blancs i negres, són suficient per a ajudar
al petit a centrar la seva visió (agudesa visual).
Una cara feta en un plat de cartró és molt oportuna perquè vagi captant les formes
del rostre.
Una important aportació ens la dóna Elionor Goldschmied (Gloucester, 1910-2009)
mestra i diplomada en Psiquiatria social) ens presenta la cistella dels tresors que
consisteix en un desenvolupament seqüencials de percepcions múltiples a partir de
diversos objectes de fusta, metall, roba, entenimentades, cercles etc. i estudia els
possibilitats combinatòries d'encert i d'error a través del joc heurístic
Estímuls sensorials i selecció d'objectes per a treballar les cistelles dels
tresors:
El propòsit d'aquesta activitat és despertar el màxim de sentits:
El tacte: Treballar la percepció a través de les mans, de formes, teixidura, pes,
temperatura. La temperatura pot ser percebuda a través de diferents parts de la cara
(galtes, coll, canells, planta dels peus, panxeta). La teixidura pot també percebre's
amb la planta dels peus.
L'olfacte: Treballar amb varietat d'olors (plantes, flors, cafè, xocolata, fruites…).
El gust: Las possibilitats són àmplies i algunes coses poden treballar-se en paral·lel
al sentit de l'olfacte.
El so: percussió, fricció, cruixits, absència de so, caixes petites i molt ben tancades
per a evitar problemes, amb diferents elements (lentilles, cigrons, panís, arròs…)
La vista: Treballar el color, la forma, la lluminositat (materials opacs i
transparentes). Objectes de diferents mides…
Els objectes poden ser:
Objectes naturals: pedres, crostes, pomes…
Objectes de materials naturals: pilota de llana, flauta de canya, pinzells,...
Objectes de fusta: caixes petites, carretes, bobines de fil, morter,...
Objectes de metal: culleres, llaunes, anelles, triangles,...
Objectes de pell: goma, roba, goma: moneder, bossa de pell, cremalleres, trossos de
goma,...
Objectes de paper i cartó: llibreta, tubs, paper de vidre,...
Objectes de vidre: botelles de perfum, espills, collars de boles,...
Posteriorment, quan s'observa que els nadons ja han manipulat i coneixen els
diferents elements, intentarem simplificar i oferir materials perquè puguin interactuar
entre ells i establir connexions: Una cadeneta i un tub prou ampli i curt perquè pugui
agafar-lo amb les mans, obrirà les possibilitats de passar-li la cadena per dintre per a
veure què succeïx...
El nadó ha de gaudir de l'afecte i l'amor total dels seus familiars, especialment de la
mare, perquè pugui controlar espontàniament l'hormona que emana el cortisol, molt
útil per a evitar l'estrès en moments d'angoixa tant en la infància com per a tota la
vida. D'aquí la gran importància de cuidar al nounat.
S'ha de fer dependent al petit perquè després sigui un ésser independent. Un bon
exemple, també ho tenim amb María Montessori (1870-1952), gran pedagoga
holística que va posar èmfasi en l'aprenentatge dels conceptes de manera inconscient
per a poder passar, més endavant, a la consciència plena; per això, ens diu,es fa
necessari donar al nen/es un ambient agradable i ple d'estímuls a través de tres
enfocaments: el motor, el sensorial i l'intel·lectual.
La seva finalitat és la d'introduir al petit/a al món físic i social a través de
l'aprenentatge i por múltiples llenguatges (oral, escrit, plàstic, matemàtic…) amb la
finalitat d'aconseguir la seva plena identitat i autonomia personal.
Montessori va partir de diversos autors com Rosseau, Pestalozzi, i Froebel entre
altres.
Butlletí 9
Juny 2010
Per a Fröbel (1782-1852) el Jardí de infància es la forma d'educació preescolar en la
que els nens aprenen a través de jocs creatius, interaccions socials i formes de
expressió natural.
Fröbel intentava educar als nens tan lliurement como les flors a un jardí (de aquí el
nom Kindergarten, que significa en alemany "el jardí dels nens"), utilitzava jocs,
cançons, materials especialment escollits per a treballar, i històries dirigides a les
necessitats dels petits.
Per a aquest pedagog els primers anys de vida són determinants per al
desenvolupament mental de l'individu.
Montse Cosidó Soley – Pintora i professora d'educació visual i plàstica
PER ALS MES PETITS
HANUMAN (CONTINUACIO)
El sol cridava a Indra, el semidéu dels trons i llampecs, qui en aquell moment, anava
passejant pel cel en el seu elefant màgic.
¡Auxili Indra! ¡Mira lo que aquest entremaliat nen està fent amb mi! ¡Auxili!
Indra va veure lo que Hanuman estava fent, i es va sentir molt disgustat. De sobte, el
cel es va ficar tot fosc i els núvols de turmenta va començar a ajuntar-se.
¡Posa al sol al Seu lloc immediatament! -va cridar Indra amb veu forta-No! -va dir Hanuman-qui no sembrava esglaiar-se amb la fúria dels semidéus. Llavors, Indra furiós, li va llençar a Hanuman un raig que el va colpejar i el va deixar inconscient. Zaap!
Hanuman va caure al terra, i allí s´hi va quedar estès. El seu pare Vayu, que anava volant per la terra, va tenir el pressentiment de que Hanuman estava en perill, llavors, ràpidament, Vayu, va tornar a la vall de flors i va trobar al seu petit fill tirat al terra amb els ulls tancats.
Qui li ha fet això al meu fill?, -va cridar desesperat mirant cap al cel-esperant trobar
alguna resposta. El semidéu del vent estava furiós i va llençar forts vents i turmentes
al voltant del món, fins que de sobte, un dia l'aire es va aturar. ¡Jo faré que l'aire
s'ature, i que deixi de córrer per tot arreu, fins que el meu petit Hanuman respire una
altra vegada!, -va dir Vayu-.
Continuarà…
Recopilat per Divya Chaksu
LA VACA INDIA (Continuació)
Des d'aquesta columna, em permeto escriure la paraula “Mare”. Que és o qui és la
Mare? un amic em va contestar: L'electricitat esta a tot arreu, però cal saber activar-
la. Això és el que aquesta fent la Mare. La Llum, sempre ha estat, però mai la
utilitzem, La Mare és sobretot pràctica.
Amb la paraula Mare i la paraula pràctica, us presento a les padrines, una dotzena de
dones pràctiques, que duen en el cor la delicadesa de l'acció correcta, efectiva i
nodridora. Elles, mes a mes pensen en els seus nens-nenes, petits, desproveïts de
moltes coses necessàries, elles els nodreixen, els abrigallen, els animen.
A CañaKumari (una ciutat marítima, situada en la mateixa punta Sud d'Índia, on
s'ajunten els mars i hi ha albes sorprenents, em vaig quedar observant dues fotos en
un temple que està en una petita illa a uns sis kilòmetres de la ciutat, mar a dintre,
una era la fotografia de Ramakrisnha, l'altra era la fotografia de la dona al que ell
cridava Mare. Unes frases molt senzilles, però molt profundes, Ramakrisnha va dir:
“La Mare cuina el peix blanc de la consciència d'acord amb diferents receptes,
depenent de la fam i del gust dels seus fills. A alguns els agrada amb mànec, a uns
altres amb curri, a altres bullit. Però tots mengen del mateix peix” Que aquesta
energia pràctica de la Mare, es manifesti en nosaltres, que com les padrines sapiguem
oferir el que fa falta en el moment apropiat, no sols articles materials, també un
pensament d'amor, una paraula d'ànim, un petó que arribés aquesta nit, com cada nit
i es dibuixés en el front d'Aswini que dorm coberta de robes al costat del seu germà,
protegits per un gosset i el cos fort de la seva mare. És que la seva padrina està fent
lo possible perquè no passi d'aquest mes i tingui una casa. Que el seu llitet estigui
sota un sostre, que ella pugui donar-li la seva adreça i rebre les cartes de la seva
padrina...es que ho aconseguirem...es que els teus petons arriben cada nit.
Teresa Llop
Mercat solidari!
Diumenge passat 9 de maig de 2010, es va celebrar al Mas Monell, a la Garrotxa
(Girona) el Mercat Solidari que des de fa uns anys s'ha convertit en un aconteixement
esperat per les associacions com És-Purna.
Va ser un èxit absolut a pesar del temps
que encara que va estar assolellat durant
el dia a mitja tarda una mica de pluja va
fer que acabés un poc abans del previst.
Com es va fer.
Durant l'any unes poques persones es
dediquen a recollir coses que la gent ja
no usa, però que segueixen sent
funcionals o fins i tot noves per estrenar
que es van quedar aquí. Tots tenim coses
que no usem i que no estan per a llençar.
Roba, bijuteria, llibres, joguines, jocs,
cds. Pcs. Algun moble, bressols, cotxets,
llums, mòbils, ràdios, de tot.
A poc a poc ho van emmagatzemant
durant l'hivern i esperen pacientment que arribi la primavera. De vegades Víctor i
Marie Christine (les ànimes del mercat) han de fer uns quants quilòmetres amb la
furgoneta per a recollir el que la gent vol donar, la majoria repeteixen o fan córrer la
veu i els esperen per a donar, sempre val la pena.
Pocs dies abans de la celebració del mercat Mas Monell sembla un passadís ple de
caixes pertot arreu, afortunadament van arribant els reforços de totes parts, Itàlia,
Alemanya, Galícia, Balears, Barcelona, Andorra, Banyoles, Riells, Cardedeu, St. Feliu,
Girona, França i EE.UU (espero no deixar-me cap lloc) en fi tot l'equip del Mercat
solidari al complet, llests per al gran dia.
Teresa, Colum i jo vam arribar al voltant de les 5 de la tarda del dissabte, estava
gairebé tot l'equip, amb llistes, cartells, cartolines, tasses de te i papers pertot arreu,
no sabíem que fer semblaven tenir-lo tot controlat, així que Teresa es va ficar en la
cuina i va preparar dos dels plats que anaven a servir-se al dinar.
Víctor ja havia fet lo propi durant el matí i unes altres quantes persones que per no
deixar-me a ningú no vaig a nomenar es van passar el dia de dissabte cuinant per al
diumenge. La tarda va passar ràpid entre cassoles, riures i observant com uns amics
amb un objectiu comú es retroben per aquest motiu una vegada a l'any.
El diumenge va clarejar primerenc per a tots, a les 8 vam esmorzar i mitja hora més
tard i gairebé sense intervenir paraula, cadascun va agafar el seu rumb i en menys de
1 hora estava tot muntat. La gent va començar a arribar a partir de les 10 del matí.
Al migdia Teresa va explicar el seu projecte als assistents, després va explicar als
nens de forma gràfica com eren les escoles a Índia i com havia quedat una després
del pas del Monsó, van haver també taller de ioga, tatoos de Henna i música
amenitzada per Miquel amb els seus comentaris.
Es van servir: amanides vàries, pollastre al curri amb arròs, macarrons per als més
petits i no tan petits, llom amb salsa de cigrons i crec que alguna cosa més perquè
havia 6 servint estava tot exquisit. Més de 150 persones al dinar entre grans i petits,
va ser un dia molt agradable per a tots, a la tarda va haver un bingo i tarot per a qui
va voler. La tarda semblava aguantar bé quan de cop i volta la Naturalesa va donar
per finalitzat l'esdeveniment amb una pluja fina però intensa que ens va fer córrer a
tots entre riures i aires de festa.
Equip del Mercat Solidari
Marc i Sana de Banyoles
Olga i Joan de Riells
Susana i Patricia (germanes) de Barcelona
Gianna i Mateo d'Italia
Marie Christine i Isabel de França
Gary de EEUU
Gabriela i Jeremy de Cardedeu
Lidia de Cerdanyola
Jorge de La Coruña
Mikel i Jorgina de Cardedeu
Eva de Barcelona
Patricia (Pato) de Berlín
Julia del Torn
Mercè de Mieres
Víctor de Mieres
Júlia i Laura de Sant Feliu de Guixols.
Als que s'han d'afegir els que van venir el diumenge, especialment:
Philipe de Barcelona (el fotògraf)
Francina de Vilert (amb els seus macarrons)
Domènec i Anna de Banyoles (Taller de Ioga)
Eduardo de les Olives (Tatoos)
Dani de EEUU (equip de música)
Montse i Joan del Torn (tenda de llibres)
Col·laboradors externs
L"Ajuntament de Mieres que deixa taules i cadires.
La xarcuteria de Banyoles "Pere Roca" l'amanida de llenties
El Restaurant. "Can Met" de Mieres material, patates i llet.
La botiga de queviures "Can Riera" de Mieres 60€ en fruita i verdura.
Gaëlle de Barcelona la dissenyadora gràfica.
Rodolfo de Colombia ens va fer un recopilatori de música hindú.
La botiga de vins Baco de Banyoles ens va cedir el lot de vins del bingo.
La mama d'Olga va fer el fantàstic cobertor del bingo.
Marina i Toni de Parets que cada any porten un grup més gran de gent (aquest any
50)
Julià i Laura de Sant Feliu de Guixols. Ell ens ha fet un reportatge fotogràfic i ella
porta a tot el seu grup de ioga, unes 20 persones.
Butlletí 9
Des de Es-Purna a tots Moltes Gràcies.
Juny 2010
Pilar Tizne
nova adressa de correu electrònic: vinatahouse@hotmail.com
